La crisi social i econòmica generada per la COVID-19 ha posat al descobert moltes de les ferides d'un pacte de convivència en el qual els homes gaudim d'una posició dominant. La pandèmia no ha fet sinó prorrogar el que la crisi de 2008 i l'extensió de les polítiques neoliberals ja estaven generant en un món cada vegada més desigual. L'experiència física i emocional viscuda durant el confinament que va suposar l'estat d'alarma, i les mesures que en els mesos posteriors han limitat les nostres llibertats personals i ens han situat en un precipici personal i polític ens alerten dels principals reptes als quals s'enfronta un món encara regit per lleis patriarcals i per una cultura androcèntrica. D'aquí que aquesta crisi, just quan el feminisme s'ha convertit en la teoria i en el moviment global amb més capacitat de mobilització transformadora, ens ofereixi als homes una magnífica oportunitat per a superar els llastos de la masculinitat omnipotent i (re)construir-nos des de la dimensió emancipadora de la igualtat. Una transformacióLa crisi social i econòmica generada per la COVID-19 ha posat al descobert moltes de les ferides d'un pacte de convivència en el qual els homes gaudim d'una posició dominant. La pandèmia no ha fet sinó prorrogar el que la crisi de 2008 i l'extensió de les polítiques neoliberals ja estaven generant en un món cada vegada més desigual. L'experiència física i emocional viscuda durant el confinament que va suposar l'estat d'alarma, i les mesures que en els mesos posteriors han limitat les nostres llibertats personals i ens han situat en un precipici personal i polític ens alerten dels principals reptes als quals s'enfronta un món encara regit per lleis patriarcals i per una cultura androcèntrica. D'aquí que aquesta crisi, just quan el feminisme s'ha convertit en la teoria i en el moviment global amb més capacitat de mobilització transformadora, ens ofereixi als homes una magnífica oportunitat per a superar els llastos de la masculinitat omnipotent i (re)construir-nos des de la dimensió emancipadora de la igualtat. Una transformació que sense canvis estructurals en el social i en el polític, en la mateixa definició de la vida que compartim i en les prioritats de les institucions que ens representen quedarà reduïda a una mística de les noves masculinitats. Perquè el repte, personal i polític, és construir un nou projecte d'humanitat més sostenible i igualitari, recolzat més en els béns comuns que en els desitjos individuals. Un nou contracte, en fi, basat en la vulnerabilitat compartida i en la nostra necessària interdependència.n que sense canvis estructurals en el social i en el polític, en la mateixa definició de la vida que compartim i en les prioritats de les institucions que ens representen quedarà reduïda a una mística de les noves masculinitats. Perquè el repte, personal i polític, és construir un nou projecte d'humanitat més sostenible i igualitari, recolzat més en els béns comuns que en els desitjos individuals. Un nou contracte, en fi, basat en la vulnerabilitat compartida i en la nostra necessària interdependència.
Neteja
Copia el text
Que es la coeducació?
La coeducació es basa en el principi bàsic del dret a la igualtat d'oportunitats, independentment de l'origen, gènere, creença o qualsevol altra condició o circumstància social o personal. És a dir, coeducar significa educar conjuntament a nenes i nens afirmant que hi ha diferents mirades i visions del món, diferents experiències i aportacions fetes per dones i homes que conformen la realitat col·lectiva, sense les quals no es pot interpretar ni conèixer el món. Coeducar significa, doncs, educar en la igualtat des de la diferència.
#perqueCOeducanteduCoB
Què és Feminisme?
Feminisme és el principi d'igualdat de drets de las dones i els homes i dóna lloc al moviment que lluita per la consecució d'aquesta igualtat.
Feminisme és sinònim d'igualtat entre personas independientment de quin sigui el seu sexe, identitat, raça, color de pell o tendència sexual.
Feminisme és llibertat.
